Apunt Menorca 'Na Patarrà', de llegenda a paràbola social - Apunt Menorca

‘Na Patarrà’, de llegenda a paràbola social

 

La llegenda de na Patarrà puja a escena de nou de la mà del compositor i músic, Antoni Pons Morlà, i de la dramaturga i directora teatral, Aina Tur. És la darrera aposta del Cor Illa de Menorca, un “espectacle total” que combina teatre, dansa, música i cant i que suposa una passa més en la trajectòria d’aquesta entitat cultural que aquest any compleix 15 anys de vida.

Pons Morlà assegura que aquesta obra, que qualifica de “cant d’amor a la terra”, planteja “un doble repte”: que funcioni i que agradi. I, en efecte, així és quan es presenta de primeres una creació d’aquesta envergadura, en la qual gairebé tot és nou. Només la llegenda popular i el poema que en va fer Ángel Ruíz i Pablo són elements coneguts. Però també aquests, que són la base de l’obra, han estat objecte de relectura.

Revisió de la llegenda

La revisió del relat popular feta per Pons Morlà i per Tur, que han treballat a quatre mans en el projecte, cerca superar la interpretació innòcua que se sol derivar d’aquest tipus de tradicions per construir una espècie de paràbola i extreure’n un missatge coetani i amb càrrega reflexiva.

L’element central, però, continua sent el pou de na Patarrà, una cavitat prehistòrica que es troba a poca distància del poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort, a Alaior, i que, segons conta la llegenda, custodiava una geganta per salvaguardar l’aigua miraculosa que contenia.

Passat per les mans del compositor i la dramaturga, l’argument muta i se situa en una Menorca atemporal, assolada per una gran sequera com a conseqüència de l’ús desmesurat que han fet d’aquest recurs natural els seus habitants. En aquest cas, l’aigua del pou es presenta com un element salvador però no per les seves qualitats miraculoses, sinó únicament i exclusivament per la seva essència, per ser el que és.

Muntatge coral

Na Patarrà és una ficció amb pinzellades de realitat que lluny de renunciar a l’element màgic de les llegendes, representat aquí per la geganta-sacerdotessa i altres personatges imaginaris, el que fa és integrar-lo per reforçar-ne el missatge de denúncia social.

En total, aquest gran muntatge escènic ha requerit la participació de 130 persones, entre intèrprets, solistes, ballet -les ballarines són alumnes d’Alba Estudi de Dansa-, orquestra i equip tècnic. “Es una clara demostració de la grandesa, la generositat, l’entusiasme i la disciplina que ens mou”, explica Diego Dubón, president del Cor Illa de Menorca, alhora que recalca la seva convicció sobre les possibilitats de “fer un espectacle digne i rigorós amb valors locals”.

© Fotografia www.menorcatalayotica.info