Apunt Menorca Coses que has de saber sobre Menorca - Apunt Menorca
pedra seca

Coses que has de saber sobre Menorca

Escrit per M.J. Ferri

Menorca és la més septentrional de les Illes Balears i també la més oriental. Es Castell és, de fet, el primer municipi d’Espanya que veu sortir el sol.

Es va crear fa més de 400 milions d’anys. El seu origen és independent del de la resta de l’arxipèlag. Una falla que creua l’illa des del port de Maó fins a Cala Morell, a Ciutadella, divideix clarament l’estructura del quaternari, en el nord, de la del miocè, en el sud.

L’illa té una superfície de 702 km2. És la segona més gran de les Illes Balears.

 Es creu que els primers pobladors arribaren fa prop de 4.500 anys des de Mallorca. El jaciment més antic és el de Biniai Nou, a Maó.

⊕ Menorca compta amb més de 1.500 jaciments prehistòrics inventariats o, el que és el mateix, 2 per km2! Actualment es treballa per aconseguir que la UNESCO declari la Menorca talaiòtica Patrimoni Mundial. Hi juguen a favor l’alt grau de conservació dels jaciments, així com la seva singularitat, unicitat, autenticitat i monumentalitat.

⊕ Les pedres són gairebé un tret identitari de la cultura menorquina. N’és una evidència el patrimoni talaiòtic, així com també la infinitat de metres i metres de paret de pedra seca que limiten les parcel·les rurals. La longitud estimada és de 10.800 km!

⊕ Les pedres són testimonis muts del pas de diverses cultures per l’illa, especialment de la romana, bizantina i posteriors, i, en menor mesura, de la musulmana. Excepcional és el conjunt de basíliques paleocristianes (segles V-VI) de Menorca.

⊕ La població actual de la Balearis minor, com s’hi referien els romans, és de 93.313 habitants censats, segons les dades publicades el desembre de 2014 per l’Institut Nacional d’Estadística. La densitat és, aproximadament, de 133 hab./km2.

⊕ Prop d’un 65% de la seva població es concentra en les ciutats de Maó i Ciutadella. Podem dir, per tant, que Menorca és una illa bicèfala, un tret singular a Balears i també a l’Estat espanyol.

⊕ Compta amb vuit municipis: Maó, Ciutadella, Alaior, Es Castell, Sant Lluís, Es Mercadal, Ferreries i es Migjorn Gran. Dels vuit, només Maó, Ciutadella i Alaior superen els 10.000 habitants.

⊕ La carretera general Me-1 és la principal via de comunicació de l’illa. Uneix els 45 km que separen Maó i Ciutadella i al seu pas ens trobem els municipis d’Alaior, Es Mercadal i Ferreries.

⊕ Es pot creuar l’illa d’un extrem a l’altre amb bicicleta –o a peu, si teniu bones cames- enllaçant camins rurals. La xarxa és tan extensa com sorprenent!

⊕ El Camí de Cavalls és el més conegut. La llarga història d’aquest camí perimetral es remunta a l’Edat Mitjana -es creu que els primers trams daten del segle XIV-. El seu caràcter estratègic explica el seu ús ininterromput fins al segle XVIII. El Camí de Cavalls ha recuperat recentment la seva condició de bé públic. Homologat com a GR-223, està perfectament senyalitzat i condicionat.

⊕ Menorca, com la resta d’illes, compta amb un govern propi. El Consell de Menorca té assignades competències en matèria d’ordenació del territori, ordenació i promoció turística, transport i carreteres, patrimoni i joventut, entre altres.

⊕ La majoria de serveis supramunicipals es troben ubicats a Maó, reconeguda de manera fàctica com a capital administrativa de l’illa. Val a dir, però, que l’única capital de les Illes Balears, comunitat autònoma uniprovincial, és Palma.

⊕ La Catedral de Menorca i la seu del bisbat estan localitzats a Ciutadella, durant segles -Edat Mitjana i part de l’Edat Moderna- centre polític, administratiu, econòmic i religiós de l’illa. Avui dia continua sent el nucli turístic més important.

⊕ Menorca és un territori eminentment pla, sense gaires accidents orogràfics. La muntanya més alta és El Toro amb 358 metres. En el sud de l’illa s’encadenen depressions en forma de barrancs.

⊕ Així doncs, la tramuntana, quan bufa fort, troba poques interferències que puguin esmorteir el seu impacte sobre el territori. Aquest enèrgic vent del nord és, juntament amb el salobre i l’aigua, el responsable d’algunes peculiars formes vegetals i rocoses de l’illa.

⊕ Va ser declarada el 1993 Reserva de la Biosfera. Per concedir aquest títol, la UNESCO va tenir en compte l’alt grau de comptabilitat assolit entre el desenvolupament d’activitats econòmiques, el consum de recursos naturals i la conservació del patrimoni i el paisatge.

⊕ El nucli de la Reserva de la Biosfera és el Parc Natural de l’Albufera des Grau. Actualment, el 66% del territori insular es troba sota alguna figura de protecció, si bé el sòl d’especial protecció representa el 41%.

⊕ L’economia de l’illa depèn majoritàriament del sector serveis, és a dir, del turisme. El pes del camp i la indústria ha minvat en les darreres dècades. Tot i això, el calçat i els productes agroalimentaris aguanten l’embat.

⊕ L’avarca s’ha convertit en una icona de l’illa. És un calçat que antigament utilitzava la població rural. Generalment, la sola és de pneumàtic i l’empenya i la tira de pell de vaca, si bé avui dia es fabriquen avarques de tots els colors, materials i dissenys. Davant el boom dels darrers anys i amb la finalitat de protegir la producció local, s’ha impulsat la marca de garantia i qualitat ‘Avarca de Menorca’.

⊕ El producte estrella de la indústria agroalimentària és el formatge Mahón-Menorca, l’únic amb denominació d’origen a les Illes Balears i un dels 26 que compten amb aquesta distinció geogràfica de qualitat a Espanya.

⊕ El plat més conegut de la cuina menorquina és la caldereta de llagosta. El receptari, però, és més variat i assequible. En són bona mostra l’oliaigua, els carabassons i albergínies farcides, el peix i marisc cuinat de mil maneres, l’arròs de la terra, el perol al forn i un llarg i suculent etcètera.

⊕ Menorca té la seva pròpia ginebra. El gin que fabrica Xoriguer, a la fàbrica del port de Maó, disposa d’indicació geogràfica pròpia. La producció d’aquest aiguardent està vinculada a la dominació britànica del segle XVIII.