Apunt Menorca Aitor Castells i Pablo R Mendoza contraaquen amb 'P(r)ensamientos II'

Aitor Castells i Pablo R Mendoza contraataquen amb ‘P(r)ensamientos II’

Els agrada jugar amb el llenguatge. Es diverteixen confrontant i retorçant significats i significants. Ells són així: juganers, irreverents i hàbils amb les paraules. Això explica que Aitor Castells (Barcelona, 1975) i Pablo R Mendoza (París, 1972) sentin especial debilitat per l’aforisme, un gènere “un poc desvitalitzat” que els permet expressar idees de calat amb un format breu i divertit.

Recalquen, però, que no és l’únic gènere que podrem trobar a P(r)ensamientos II, llibre que recull totes aquelles reflexions, aforismes i poesies breus parides després de la publicació del seu germà gran –o pare, no en tenim clara la relació familiar-. Manté el mateix format, de mida butxaca i reversible.

Podríem dir, doncs, que P(r)ensamientos II és un llibre cap-i-cua en què les aportacions dels dos autors es relacionen de forma equilibrada –i també conflictiva, entenent el conflicte com a detonant necessari perquè brollin idees, interpretacions i opinions-. Però ells ens matisen aquesta primera percepció: “més que cap-i-cua és palindròmic; pretenem que se’ns llegeixi igual cap a un costat que cap a l’altre, com passa amb els palíndroms”.

La raó d’aquesta seqüela, més enllà de l’acumulació de bon material, cal cercar-la en la resposta de la gent. “El que més ens ha motivat a seguir amb aquesta aventura és que, de forma totalment espontània, s’ha anat estenent l’ús oracular de P(r)ensamientos. Ens omple de goig veure com persones totalment desconegudes l’empren per passar l’estona, obrint-lo a l’atzar i interpretant-lo, totalment aliens a la nostra presència”, assenyalen els autors, orgullosos de veure com la seva petita obra ha superat usos quotidians com el de llibret de bany.

De P(r)ensamientos vam escriure en el seu moment que era “un exercici estimulant”, fruit de la col·lisió de dos autors i dos estils amb un resultat tan imprevisible com subjectiu: “dos inicis, dos finals i un mar de lectures entre l’un i l’altre”. Ara s’hi sumen dos inicis i dos finals més i continua obrint-se davant nostre la blava immensitat.