Apunt Menorca Nadia Ghulam explicarà la seva increïble història a Menorca

Nadia Ghulam explicarà la seva increïble història a Ciutadella i Ferreries

L’agenda de Menorca té una cita ineludible els dies 20 i 21 de maig amb la jove Nadia Ghulam, que serà a Menorca per parlar del llibre El secret del meu turbant, i per explicar la corprenedora història de la seva vida. La Nadia vindrà a Menorca convidada pel Fons Menorquí de Cooperació i les xerrades tindran lloc a les biblioteques de Ciutadella i Ferreries.

La història de la Nadia Ghulam és d’aquelles que deixen amb la boca oberta. Va néixer a Kabul (Afganistan) l’any 1985, i quan tenia vuit anys va quedar greument ferida a causa d’un bombardeig que va afectar casa seva, en plena guerra civil entre faccions de combatents islàmics. Quan després de dos anys la Nadia va sortir de l’hospital, els talibans havien instaurat un règim de terror al país, i havien prohibit a les dones treballar fora de casa. Però la Nadia no es va resignar, i per tal de poder ajudar la família, es va fer passar per un noi, i durant deu anys va poder dur un sou a casa.

L’any 2006, gràcies a una ONG, la Nadia va poder viatjar a Barcelona, on estudia i participa en activitats per explicar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país. Amb la periodista Agnès Rotger va escriure El secret del meu turbant, llibre que va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2010, i que és tota una lliçó de força i de valentia.

La contraportada del llibre de ben segur que no us deixarà indiferents:

La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nadia, Nadia, Nadia, Nadia”.

Serà l’última vegada que la mare em dirà Nadia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.

Si us fa ganes de conversar amb ella, la trobareu el 20 de maig a les 20h a la Biblioteca Pública de Ciutadella, i el 21 a les 19h a la Biblioteca Municipal de Ferreries.